Temps

El llibre de Tristany i Isolda podem situar en l'edat mitjana.

L'obra de Tristany i Isolda es tracta d'una de les principals obres culturals de l'edat mitjana i el referent per a l'evolució cultural de la música del postromanticisme i altres moviments culturals importants del segle XIX, així com la tendència al gegantisme en una àmplia varietat d'arts al segle XX. 

Es va escriure originalment en francès, encara que després va ser traduïda a diverses llengües com a l'alemany pel poeta Godofredo d'Estrasburg. Posteriorment es va traduir també a l'anglès, així com al noruego. L'obra va aconseguir el seu ple desenvolupament artístic entre els anglonormandos del segle XII.

De les diferents versions escrites al segle XII destaquen les de Béroul, Thomas de Bretanya i Eilhart von Ölberg, sent la versió de Godofredo d'Estrasburg un recull posterior d'aquestes tres anteriores. De ​​totes les representacions, la més famosa d'elles, a més de per l'òpera duta a terme per Richard Wagner, pel seu valor literari, misticisme i exaltació de l'amor humà, a més de la seva descripció de la «Minnegrotte» (La Gruta de l'Amor), és la realitzada per Godofredo.

De l'obra original en francès només es conservaven alguns fragments del segle XII, però units a les parts de la mateixa llegenda escrites pel poeta anglonormand Thomas de Bretanya, van servir com a principal font per a la versió de Godofredo del segle XIII. És ben probable que la llegenda es forgés a través de tradicions orals formades en figures tradicionals, mites i folklore local combinat amb mites ancestrals, a les quals se'ls va afegir un toc dramàtic quan van ser escritas.