Personatges

Dins de l'obra de Tristany i Isolda podem trobar diferents personatges:

Tristán: fill de Rivalín i Blancaflor. En morir la seva mare va ser lliurat a una vídua perquè el alleti. Després que el petit complís tres anys Roal el lliurament a Gorvenal, qui seria el seu amic i mestre. Als 15 anys Tristán decideix anar a Cornulla, a la recerca del seu oncle, el Rei Marc.

Rei Marc: poderós rei del regne de Cornualla, gentil i noble. És l'oncle de Tristán.

Rivalín: senyor de Leonis, ell va ajudar a Marcos per així, poder aconseguir la mà de Blancaflor la germana d'aquest. Aconsegueix casar-se amb ella. Rivalín mor en una dura guerra.

Duc Morgan: vell enemic de Rivalín. Morgan és l'assassí de Rivalín (el pare de Tristany), per la que Tristany decideix venjar la mort del seu pare matant al duc.

Roal: és el mariscal de Rivalín, ho cridava Feguardante per la seva fidelitat.

Gorvenal: mestre i amic de Tristán, l'acompanya en totes les seves aventures, li brinda la seva fidelitat i amistat.

Dinas d'Lidan: un cavaller jove, summament fidel i prudent, és també amic de Tristán.

Gormon: rei d'Irlanda, estava casat amb la germana de Morholt. Gormon era temerari i fort.

Morholt: mes que un home semblava un gegant. Era temut per tots els cavallers. Tristán el desafia a duel, guanyant-.

La reina Isolda: era la germana de Morholt, esposa de Gormon.

Iseo la Brunda: era la filla de Morholt. Era una noia molt bella. Des de la mort del seu pare li juro venjança al jove Tristany.

Tantris: el fals nom que utilitzo Tristany, a Irlanda, perquè no el reconeguessin com l'assassí del gegant.

Senescal Aguynguerren: el vermell, summament covard, aquesta enamorat d'Iseo.

Brangel: la fidel donzella i amiga d'Iseo la rossa.

Els serfs: La reina Isolda la rossa, els va demanar que matin a Brangel, ells no es van atrevir.

Andret: un dels traïdors, era part de la cort del Rei Marc. Va ser un dels que influència al rei contra Tristany i Isolda, i va causar molts mals contra els amants.

Nan Frocin: astrònom, descobreix l'engany, els trobo secrets entre Tristany i Isolda.

Ganelón: un dels traïdors, formava part de la cort del Rei Marc.

Iván: leprós que li proposa al Rei Marc, lliurar a Iseo a ell ia la seva comunitat com a càstig per la seva traïció.

Godoine: un dels traïdors, formava part de la cort del Rei Marcos

Denoalen: un dels traïdors, formava part de la cort del Rei Marcos

Frai Ogrín: ermità que els proposa a Tristany i Isolda com a solució el penediment.

Husdén: el fidel gos que posseïa Tristany, l'hi lliura a Iseo com a mostra del seu etern amor.

Florestero Onrri: amic de Tristán li brinda recer a casa seva, amagant del rei i dels seus traïdors.

Perinis: pertanyia ala cort del rei li comunicava els missatges de la reina en secret a Tristán.

Rei Arturo: noble cavaller que li brinda defensa a la reina Iseo.

Galván: conformava part de la cort del rei Artús.

Girfut: conformava part de la cort del rei Artús.

Ivan, fill d'Urien: conformava part de la cort del rei Artús.

Florestero: descobreix l'amagatall de Tristany i Isolda portant fins aquest al Rei Marc.

Petit-Cru: mític animal, atorgat per una fada al Duc Gilán, amb el seu cascavell màgic esborrava les tristeses i omplia de felicitat a qui aquest en la seva presència.

El Gran Orgull: temerari que col·leccionava la barba dels seus derrotats. Va ser mort per Arturo.

Ermità: li brinda aixopluc a Gorvenal i Tristán a Bretanya.

Duc Hoel: duc de Bretanya pare d'Iseo de Blanca Mans i Kaherdín.

Com resum de l'obra podem dir que tracta sobre que, Meliadus, senyor de Lyonesse havia estat en guerra amb un altre senyor anomenat Morgan. Quan per fi havien arribat a un pacte de pau, Meliadus va decidir partir a Cornualla on el rei Mark governava. Allà va demostrar les seves habilitats durant un torneig en què va sortir campió. Immediatament, la germana de Mark, Blancaflor, es va enamorar perdudament del cavaller victoriós qui li va demanar la mà. Però el Rei Mark el va prohibir obstinadament el que no va impedir que els amants es casessin en secret.

Després d'haver tingut un fill a qui van cridar Tristany, els rumors que Meliadus havia mort van arribar a la Cort i Blancaflor va morir de pena.

Així  Tristán va créixer desconeixent qui eren els seus pares i va ser educat pel fidel servidor de Blancaflor,. Ell ho va educar tant en el maneig de les armes com en l'art, i el jove aviat va aprendre a tocar molt bé l'arpa.

Quan Tristán va tenir prou edat, va sortir a la recerca d'aventures, fins que el destí el va portar a les portes del castell del Rei Mark, a Cornualla. Allà es va assabentar de la veritable història del seu llinatge i va ser rebut molt atentament.Va decidir venjar la mort del seu pare reptant a combat a Morgan a qui va acabar vencent.

Però aviat un emissari del rei d'Irlanda, va arribar a la Cort del Rei per cobrar els seus exagerats impostos. Tristán no va poder permetre una injustícia tan gran pel que ho va reptar a combat. Tristán va acabar per acabar-ho, però va rebre una ferida de l'arma enverinada del seu contrincant que només podia curar la germana , Isolda.

Tristán va partir així cap a Irlanda per ser curat per la princesa Isolda, però no va donar a conèixer el seu nom, sinó que es va fer passar per un simple joglar que tocava molt bé l'arpa. Isolda i la seva mare li van curar la seva ferida immediatament i Tristán va passar molts dies a la Cort amb elles. Isolda va arribar a descobrir, durant aquests dies, la veritable identitat de Tristán, el cavaller que havia donat mort al seu germà. Al principi ella va tractar de matar-ho mentre ell dormia però de seguida es va penedir i el va perdonar.

Però el Rei de Cornualla li havia ordenat a Tristán que demanés la mà de la princesa Isolda en el seu nom i es converteixi en la reina de Cornualla. De manera que, per a sorpresa de tots, Tristán va demanar la mà d'Isolda per Mark.

La mare d'Isolda, en veure infeliç a la seva filla, va fer una poció d'amor perquè Isolda i Mark la prenguessin abans de casar-se i d'aquesta manera quedaran enamorats.

Però durant el viatge en vaixell cap a la cort de Mark, Isolda i Tristany van beure la poció per equivocació i ells van ser els que van quedar perdudament enamorats. Malgrat tot, van decidir separar-se amb prou feines van arribar a Cornualla.

Tristán va realitzar moltes proeses i gestes en nom d'Isolda fins que va ser mortalment ferit. Però no va voler rebre l'ajuda d'Isolda, perquè sabia que això despertaria les sospites del rei Mark. Tristán va ser informat de l'existència d'una altra remeiera que vivia a Bretanya anomenada també Isolda. Cap allà es va dirigir i Isolda de Bretanya el va curar. Ella es va enamorar de Tristán i el germà d'Isolda de Bretanya li va proposar la mà de la seva germana. Tristán va pensar que casant-se amb ella aconseguiria oblidar a Isolda de Cornualla però no sucedió.Así viure infeliç durant algun temps fins que va ser ferit novament. Però Isolda de Bretanya no va poder curar aquesta ferida pel que el fidel servidor de Tristany, que encara romania amb ell, es va embarcar a Cornualla dient-li a Tristán que si tornava en un vaixell amb veles blanques seria perquè tornaria amb Isolda, l'esposa de Mark, d'una altra manera les veles seria negres com de costumbre.Luego d'uns dies la nau amb veles blanques va retornar, però massa tard, ja que Tristany va morir en aquest mateix instant. Una altra versió diu que Isolda de Bretanya li va informar a Tristán que les espelmes eren negres mentre que en realitat eren blanques. Tristán ja sense esperances abandonar les seves ganes de viure i va morir desconeixent la veritat.

Quan Isolda de Cornualla va arribar i va veure que Tristany havia mort exhalar el seu últim sospir i va morir sobre el cadàver.

Els dos cossos van ser transportats a Cornualla, on es van enterrar per tombes separades, per ordre del Rei Mark. Però explica la llegenda que de la tomba del joglar va néixer una enfiladissa que, creuant les parets, descendia fins a la tomba d'Isolda. La planta va ser tallada dues vegades per ordre del Rei, però insistia en créixer. 

Temps

El llibre de Tristany i Isolda podem situar en l'edat mitjana.

L'obra de Tristany i Isolda es tracta d'una de les principals obres culturals de l'edat mitjana i el referent per a l'evolució cultural de la música del postromanticisme i altres moviments culturals importants del segle XIX, així com la tendència al gegantisme en una àmplia varietat d'arts al segle XX. 

Es va escriure originalment en francès, encara que després va ser traduïda a diverses llengües com a l'alemany pel poeta Godofredo d'Estrasburg. Posteriorment es va traduir també a l'anglès, així com al noruego. L'obra va aconseguir el seu ple desenvolupament artístic entre els anglonormandos del segle XII.

De les diferents versions escrites al segle XII destaquen les de Béroul, Thomas de Bretanya i Eilhart von Ölberg, sent la versió de Godofredo d'Estrasburg un recull posterior d'aquestes tres anteriores. De ​​totes les representacions, la més famosa d'elles, a més de per l'òpera duta a terme per Richard Wagner, pel seu valor literari, misticisme i exaltació de l'amor humà, a més de la seva descripció de la «Minnegrotte» (La Gruta de l'Amor), és la realitzada per Godofredo.

De l'obra original en francès només es conservaven alguns fragments del segle XII, però units a les parts de la mateixa llegenda escrites pel poeta anglonormand Thomas de Bretanya, van servir com a principal font per a la versió de Godofredo del segle XIII. És ben probable que la llegenda es forgés a través de tradicions orals formades en figures tradicionals, mites i folklore local combinat amb mites ancestrals, a les quals se'ls va afegir un toc dramàtic quan van ser escritas.